Tens un somni, un objectiu, moltes inquietuds i ganes de fer canvis en la teva vida però tens por als canvis, sents desesperança, impotència, desil·lusió o fins i tot culpabilitat i això t’impedeix posar-te en marxa?
Si la resposta a les teves preguntes és afirmativa, deixa’m dir-te que, amb tota probabilitat, ets víctima de les teves pròpies creences limitadores.
Així és. Vivim en mons interpretatius. En funció del que creiem, de com pensem i interpretem el món, cream la nostra realitat.
Segons com pensam, ens emocionam. Les emocions regeixen les nostres accions, i aquestes, determinen els nostres resultats.
La teva manera de pensar i interpretar el món constitueix el teu mapa mental, format per creences, que són un conjunt d’idees, pensaments, judicis, opinions i afirmacions sobre tu mateix i sobre el món que has anat forjant a base d’aprenentatges i experiències que has anat acumulant al llarg de la teva existència.
Però el que penses, el que creus, la manera com interpretes el món no té perquè ajustar-se a la realitat.
Per favor, queda’t amb un dels grans postulats de la PNL, que diu:
“El teu mapa no és el territori”
Per aconseguir allò que anheles primer has de detectar, després qüestionar i finalment canviar aquelles creences que et bloquegen, et paralitzen, et fan caure en l’auto-engany i t’impedeixen perseguir el somni de crear la vida que realment vols.
Demana’t sempre: “això que estic pensant ¿és un fet o és una opinió?”
Per canviar la teva vida, primer has d’estar disposat a instal·lar-te en el “No sé res”, a l’estat de “judicis zero”, a obrir-te a la possibilitat de canviar la teva mentalitat, la teva manera de pensar, de ser, de parlar, d’emocionar-te, de veure i interpretar el món.
Són tres, els tipus de creences limitadores o introjectes que t’estan impedint assolir el teu somni:
-Les que t’empenyen a pensar que el teu objectiu no és assolible.
-Les que t’empenyen a pensar que el teu objectiu és assolible, però no ets capaç.
-Les que t’empenyen a pensar que l’objectiu és assolible, ets capaç, però no t’ho mereixes.
Vull compartir amb tu 7 creences o excuses clàssiques que et poden frenar a l’hora d’emprendre el camí de crear la vida que desitges:
-
“Ara no és el moment”
I llavors quan és? Qualsevol moment és el millor per començar. Pensam, erròniament, que quan s’acabi “la crisi” tot millorarà i a partir d’aquí començarem a moure’ns.
No obstant això, si amplies la teva visió del món, t’adonaràs que la crisi és tan sols un concepte relatiu. El que per a alguns pot ser una recessió i un període fosc, per a altres és només un canvi de cicle i de regles de joc que obren la porta a noves i infinites oportunitats.
És en temps de crisi quan emergeixen nous projectes i oportunitats que recullen els seus fruits en èpoques de bonança.
Excusar en la crisi et col·loca en la posició de víctima, i des d’aquesta posició, no hi ha res a construir.
L’únic moment per començar és …. ¡Ara!
-
“No puc” o “Jo no podria”
I si canvies el teu “no puc” per un “encara no sé com fer-ho” o “encara he d’aprendre les habilitats i passar a l’acció”?
Moltes persones amb menys habilitats, experiència i formació que tu ja estan fent allò que els apassiona i vivint la vida que desitgen. La diferència és que ells tenen confiança en si mateixes, han deixat enrere les excuses, han sortit de la seva zona de confort i han passat a l’acció.
Un dels postulats de la ciència de la Programació Neurolingüística és:
“El que és possible per a una altra persona, és possible per a mi”.
Recorda: ets un ésser complet i ple de recursos. I si no, sempre pots generar-los.
-
“A la meva edat… ja és tard per canviar”
Mai és tard per canviar i tornar a començar.
Recorda que el teu passat no ha de condicionar el teu futur i que qualsevol edat és perfecta per crear una nova professió, empresa, estil de vida o projecte.
Al món trobaràs a moltíssimes persones que van començar de zero a fer allò que tu anheles, i fins i tot en una edat molt més avançada que la teva.
No posis el focus en la teva realitat actual, sinó en on vols arribar, i traça el camí cap al teu objectiu.
Recorda: “és molt més important la direcció que la velocitat”.
Si et sents incapaç d’emprendre el camí en solitari, no dubtis en deixar-te ajudar.
-
“No tenc somnis” o “no sé el que m’apassiona”
Tots tenim somnis, desitjos profunds, anhels, talents amagats. Tots, sense excepció, destaquem en alguna cosa que els altres admiren de nosaltres.
El Coaching personal és una gran eina que t’ajuda endinsar-te en la teva àrea interior, a connectar amb tu mateix/ a i formular-te preguntes poderoses que donen lloc a respostes reveladores sobre tu, sobre qui ets i què és el que vols.
El gran error de les persones és buscar els seus somnis a l’exterior, quan tenen la resposta al seu interior.
-
“No en som mereixedor”
Potser és el més dur que pots dir-te a tu mateix.
Deia en Carl Rogers:
“Tot ésser humà, sense excepció, pel sol fet de ser-ho, és digne de respecte incondicional dels altres i de si mateix, mereix estimar-se a si mateix i que se li consideri”
Treballar la teva autoestima, el teu auto-concepte, la teva confiança, curar les teves ferides emocionals i desfer-te de la culpabilitat són els primers passos que realitzar si vols liderar la teva vida.
-
“No tenc diners” o “No podré viure del què m’agrada”
Mai hi ha hagut tants diners en el món com ara i, gràcies a Internet, mai havia estat tan fàcil i barat emprendre com en aquesta nova era. No hi ha excuses. A Internet disposes de milers d’eines gratuïtes que et poden ajudar a començar i a contactar amb milions de potencials clients.
Centra’t en un objectiu, en on vols arribar i calcula la inversió que necessites per arribar-hi.
Centra’t en aportar valor, en ajudar a les persones, en solucionar problemes i els diners, tard o d’hora, arribaran.
-
“Això és només per a alguns afortunats que tenen sort i s’ho poden permetre”
La sort “aleatòria” dels altres és una creença fabricada que parteix de la idea falsa que la sort és una cosa que et toca a l’atzar.
No obstant això, la llei universal de la causa-efecte ens ensenya que la sort és quelcom que passa perquè prèviament es creen i es fabriquen les circumstàncies que condueixen a ella.
En el fet de ser pro-actiu o reactiu rau la diferència entre fabricar la teva sort o esperar que truqui a la teva porta.
¿Et sents identificat amb alguna d’elles? ¿Quines altres creences t’estan limitant?
M’encantaria que les poguessis compartir amb mi.
Si t’ha agradat l’article, per favor, comparteix-lo a les xarxes socials.
Amb amor i gratitud,
Pere
