Com trobar el teu propòsit o missió?
Un dels motius pel qual ens trobam permanentment insatisfets/es en la nostra feina és perquè vivim i treballem sense un propòsit o missió a la vida, sense un “per a què”.
Es tracta d’un estat de bloqueig en què vivim desalineats entre els que som i el que fem.
Quan no fem el que ens apassiona i no podem aportar el nostre talent i creativitat al món ens sentim trists, perduts i frustrats. La vida ens pesa.
Poques coses hi ha tan insuportables com no viure la vida que un desitjaria.
Et passa a tu?
En els processos de Coaching personal i executiu, sobretot amb clients que volen reinventar-se i crear la vida que desitgen, és molt freqüent que dediquem algunes sessions a definir el seu propòsit de vida.
Tenir una missió o propòsit que connecti amb el que som, amb els nostres valors i emocions més profundes, ens permet viure motivats, en equilibri, créixer i desenvolupar-nos, aportar el nostre gra d’arena al món.
Deia Nietzsche:
El que té un “per a què” per viure, pot suportar i trobar gairebé qualsevol “com”.
T’imagines com seria la teva vida si poguessis disposar d’un rumb, un enfocament i un marc sobre el qual prendre totes les teves decisions i marcar els teus objectius?
Si vols trobar el teu nord personal, és de vital importància que dediquis temps i treball a conèixer quin és el teu propòsit i missió a la vida.
En aquest vídeo, t’explic els passos que has de seguir-i que a mi em van ajudar moltíssim- per trobar el teu propòsit i enunciar, en unes poques paraules, la teva missió.
Et confés que jo fa temps que tenc definida la meva missió en un foli plastificat i enganxat al tauler del meu despatx, perquè em recordi constantment cap a on vaig quan perd l’enfocament i m’envaeix el desànim.
Què t’ha semblat? T’ha ajudat, almenys, a despertar alguna cosa dins teu?
Ja m’explicaràs com t’ha anat.
Et deix amb una delícia, del llibre “Joan Salvador Gavina”, de Richard Bach:
“Qui és més responsable que una gavina que troba i persegueix un significat, un fi més elevat per la seva vida?”
Amb amor i gratitud,
Pere