Com gestionar la por als canvis? Què fer quan la por et paralitza i no et deixa passar a la acció per emprendre el camí que vols? Com viure d’una manera més fluida, sense que la por condicioni la teva vida i totes les decisions que prenguis? Idò segueix llegint, perquè aquest article t’interessa!
Tots tenim por. És una emoció, com qualsevol altra. Es manifesta amb una sensació de pressió a l’estómac, o potser al pit, ens genera malestar, ens fa renunciar a tants somnis i ens impedeix implementar els canvis que tant necessitem a la nostra vida i a la nostra societat.
I és que tanmateix, tot canvia. El clima, la societat, els governs, l’economia, la natura, el mercat laboral, el cos. Tot. I és, no només normal, sinó totalment necessari, que a la nostra vida obrim la porta amb fluïdesa als canvis, perquè formen part del nostre creixement, de la nostra evolució com a éssers d’aquest planeta.
El que ja no és tan divertit és quan la por ens impedeix tirar per camins que intuïm i sabem que ens faran més feliços, eficaços, ens faran éssers més complets.
Saps? Estam programats per tenir por. A l’escola, a la família, a la societat, els mitjans de comunicació ens han injectat una gran quantitat de creences limitadores, hàbits i prejudicis que ens generen por, i que suposen una motxilla molt pesada i quasi insuportable, que ens impedeix ser lliures.
La bona notícia és que la por és només una emoció i, com totes les emocions, es pot gestionar.
De fet, la por té una vessant sana i necessària. És aquella que és esporàdica, que ens avisa i protegeix d’algun perill concret i passatger, com quan conduïm i una corba perillosa ens obliga a reduir la velocitat.
L’altra vessant de la por és la que ens treu la son, la que ens paralitza i limita tot el nostre potencial. Normalment és generada per pensaments repetitius i irracionals, mentides que ens explicam a nosaltres mateixos, provocades per creences limitadores i judicis, per la nostra manera generalista, limitada i distorsionada d’interpretar el món i la realitat.
I el més important és que…, sigui quina sigui la por, hem d’aprendre a escoltar-la i reconèixer el missatge que ens vol transmetre, la intenció positiva que amaga.
D’acord, molt bé, ho he entès. Però…com gestionar les pors?
Au, va, venga, pren nota de 13 estratègies i tècniques que et poden ajudar a gestionar millor les teves pors i a viure d’una manera més lliure i fluida:
1. Posa per escrit els teus pensaments i…gira la truita!
El noranta per cent de les teves pors son provocades per mentides, confabulacions i suposicions que no succeiran mai. Fes-ne una llista i pregunta’t: Són realment certes? En tens la certesa real que això passarà? Qüestiona’t tots els teus pensaments. Gira la truita i substitueix aquestes mentides per arguments objectius, per creences que et puguin potenciar.
2. Descobreix el teu propòsit, viu d’acord amb els teus valors.
Tenir clar quins són els teus valors i la teva missió a la vida i viure d’acord amb ells et reforça i et fa imparable, et dóna la visió d’on vols anar i et proporciona energia per fer front a qualsevol repte que se’t presenti.
3. Pensa amb el pitjor que et pot passar.
Moltes vegades les pors són provocades per pensaments que exageren i dramatitzen la realitat. Pensa en el pitjor que et pot passar si fas allò que et fa por i te n’adonaràs que no n’hi ha per tant.
4. Defineix bé els teus objectius.
Sovint el que ens genera la por és la visió errada, generalitzada o distorsionada que tenim d’un gran projecte, el fet de veure-ho inassolible i no saber per on començar. Planifica la teva vida, el teu projecte. Estableix objectius a curt i a llarg termini i divideix-los en petites tasques per assolir-los.
5. Passa a l’acció.
No caiguis en la “paràlisi per l’anàlisi”. No hi ha millor manera de superar les pors que passant a l’acció. Fes-ho!, encara que et faci por.
6. Fes un esclafit amb els dits i digues: “ Next!”.
Les pors són emocions provocades per pensaments repetitius, que van i vénen. Cada vegada et véngui un pensament que et provoqui por, atura’t, fes un esclafit amb els dits i convida’l a que se’n vagi tot dient “Next!”.
7. Fes règim de premsa, xarxes socials i amistats tòxiques.
Desintoxica’t i fes règim de mitjans comunicació i allunya’t de les persones que et treuen l’energia, font inesgotable d’inputs negatius que contaminen els nostres pensaments i generen moltíssimes pors. Relaciona’t amb gent positiva i enèrgica.
8. Surt de tu mateix i converteix-te en observador de la teva por.
Fes un dibuix de la teva por. Converteix-la en un personatge fictici o real, i posa-li un nom. Quan et converteixes en observador d’aquesta por actues des de la teva part més valenta i conscient, i automàticament la gestiones d’una manera més positiva.
9. Cuida el teu cos i la teva ment.
Llegeix i fes esport o balla. Llegir et permet adquirir noves idees i altres maneres de veure i d’interpretar el món. Les llibreries són plenes de solucions per a cada problema. Fer esport, ioga o ballar t’ajudarà a generar el neurotransmissor de la serotonina al teu cervell, substància que et fa pujar l’estat d’ànim i l’alegria, i et permet encarar les pors d’una manera més positiva.
10. Canvia el teu llenguatge i la manera amb què et parles.
Elimina del teu vocabulari paraules com “fracàs”, “no puc” o “problemes”, i substitueix-les per paraules potenciadores com “aprenentatge” i “reptes”. Tracta’t bé, la manera com et parles i et relaciones amb tu mateix determina el grau de por que t’injectes a tu mateix.
11. Desfes-te de l’hàbit de jutjar.
Quan jutges estàs aplicant el qualificatiu de “bé” o “malament” a allò que simplement “és”. Jutjar és com jugar amb una pistola, et pots fer mal a tu mateix. I quan jutges és quan apareixen les pors. Allibera’t de l’hàbit de generalitzar, de sentenciar, i adopta la creença de que tot és relatiu.
12. Connecta amb el teu nin/a interior.
Connectar i fer les paus amb el teu nin o nina interior et transporta a la teva màxima essència, innocència i autenticitat, des d’on les pors es dissipen. Recorda: Només es pot viure des de l’amor o des del temor.
13. Expressa la por des de la corporalitat
Si no expresses amb el cos l’emoció de la por, aquesta s’enquista en els pensaments i des d’ells no és possible trascendir-la.
Et pot servir l’exercici de la bioenergètica que consisteix en d’adoptar la postura de defensiva o arrufada d’una persona asustada, amb els ulls oberts i activar l’exhalació de la respiració d’una manera ràpida. És una manera de regular la intensitat de la por.
Per acabar, et deix amb una cita del poeta i assagista Mexicà, Octavio Paz, què potser et farà reflexionar:
Les masses humanes més perilloses són aquelles a les quals se´ls ha injectat el verí de la por… la por al canvi.
Déu n’hi doret…
Ja m’explicaràs si t’han funcionat aquestes estratègies!
Amb amor i gratitud,
Pere
