Com tornar al  goig de viure?

Si aquesta pregunta et ressona o desperta dins teu un algun cuquet, és que segurament l’estat d’alegria i goig de viure, ara mateix, no és present a la teva vida.

Són moltes les persones que viuen perdudes, desorientades, desconnectades d’elles mateixes, resignades a deixar que el patiment formi part del seu dia a dia. Moltes d’elles pensen que la seva realitat no pot canviar, en el pitjor dels casos, responsabilitzen al altres i al món del seu estat emocional.

Quan arribes  a una determinada edat i passes per una crisi vital o professional, molt probablement la vida t’estigui donant el missatge de que és hora de que comencis a plantejar-te recobrar l’estat d’alegria i goig que, en un moment determinat i per la circumstàncies que foren, perderes.

I fixa´t que la paraula clau és “retornar”. Sí, retornar a l’estat inicial de l’entusiasme per viure, que no significa un estat d’alegria constant, perquè l’alegria constant no existeix.

Com un trencaclosques

Per la meva experiència personal i professional, diria que la tasca de retornar a l’alegria és com refer les peces d’un trencaclosques. S’ha d’anar peça per peça. Cada persona és un món, té una història, i un context familiar, social i cultura diferent. Cadascú de nosaltres té el seu propi trencaclosques.

En el viatge de retorn al goig de viure, alguns de nosaltres només haurem de compondre unes poques peces. Per altres, potser, les peces seran més nombroses i complexes, i la feina de recomposició serà més àrdua i laboriosa.

Vull compartir amb tu 10 claus  que són vitals per recuperar el goig de viure i que jo mateix he experimentat:

– Dóna’t permís per transcendir i sentir les emocions doloroses. És difícil arribar a l’estat de goig de viure des de l’alegria genuïna,  si primer no t’has donat permís per sentir i alliberar la ràbia, la tristesa i la por, el dolor, des de la vessant més visceral i primària,  des de les ferides emocionals i corporals. L’amor per la vida i les persones s’assoleix quan ens donam permís per sentir i transcendir les emocions, per molt doloroses que siguin.

–Desfés-te d’antics patrons que ja no et serveixen. Es tracta de que prenguis consciència de mandats familiars, mecanismes d’evitació del dolor, programacions mentals, maneres de comportar-te que t’impedeixen adaptar-te als canvis dur una vida ordenada i tranquil·la i els substitueixis per uns altres de més potenciadors.

-Posa ordre a la relació amb els teus pares i referents. Per poder avançar a la vida amb alegria i serenitat, és de vital importància que sanis les ferides relacionades amb els pares i duguis a terme les converses pendents amb ells.  Com més amor, acceptació, pau i reconeixement habiti en el teu cor en relació a ells, amb més lleugeresa i alegria podràs caminar per la vida.

-Connecta amb el teu cos.  El moviment i l’expressió corporal és la millor manera de desplegar el teu SER i quan ho fas, és més senzill contactar amb el teu potencial i obrir-te als altres. I quan això passa i t’obris a l’altre, desapareix la teva la soledat i sorgeix dins teu com una mena de sentit de pertinença a una comunitat i a la vida.

–Desfés-te de la tristesa, ràbia, por o culpa com a estats d’ànims permanents.  Moltes emocions que vius no et corresponen.  Les vas incrustar a la teva infància, perquè vas aprendre a nivell emocional, corporal i cognitiu, que aquestes emocions eren menys doloroses que l’alegria.

 I ho feres per adaptar-te a determinades circumstàncies culturals o per fidelitats al teu sistema familiar, perquè la tristesa, la ràbia o la por era la única manera de relacionar-te amb els teus referents.

–Construeix la vida que vols.  Troba el teu sentit a la vida, fes el que t’apassiona, des dels teus valors, i posa tot el teu talent al servei dels altres. Moltes vegades, et passa que estàs submergit a la tristesa perquè, en el fons, t’estàs trobant a faltar a tu mateix.

“Un ésser humà que no fa el que l’apassiona i no serveix als altres, difícilment trobarà l’alegria a la vida”

Julio Olalla

-Treballa el teu estat de presència.  La presència t’obre les portes a relacionar-te amb els altres des de la  sinceritat, el contacte, la tendresa i la vulnerabilitat.

–Incorpora l’emoció de l’alegria a la teva vida, com a hàbit diari. L’alegria és l’emoció de la celebració, i la pots entrenar amb la respiració, la postura corporal y les faccions per incorporar-la en el teu dia a dia.

–Practica la gratitud. Si agraeixes, també reforçaràs l’emoció del mereixement, de que tot és un regal, així com també tu ets un regal pels altres.

–Identifica i accepta les teves llums i les teves ombres. Pren consciència del meravellós ésser que  ets i, al mateix temps, d’allò que no veus i no t’agrada de tu mateix, malgrat siguin veritats incòmodes, i, a partir d’aquí, obre’t al canvi.

Com vaig aprendre d’un dels meus mestres en Teràpia Gestalt:

“No existeix l’estat de felicitat constant. Coneixem la felicitat i l’amor a través de les vivències que comencen i s’acaben”.

Marcelo Antoni

El retorn a l’alegria, requereix que et donis el permís perquè, amb l’acompanyament d’un professional, puguis anar, peça per peça, reconstruint l’obra del meravellós ésser que ets.

PD: Et convid a accedir a la Master Class Gratuïta: “Las 10 claves para superar tu bloqueo y recuperar tu tranquilidad”. Fesc clic a aquí.

Amb amor i gratitud,

Pere