Creences, sentiments i emocions... Saps? M’agraden les metàfores. I m’encanta fer-les servir per explicar conceptes més aviat complexos. I quan em toca explicar què són els sentiments i les emocions, i de quina manera estan regides per les nostres creences, sempre faig servir la metàfora del joc Lego, què descriu molt bé el també Coach Francisco Yuste, en el seu llibre Herramientas de Coaching Personal.

Et convid a pensar en un joc de Lego. O si prefereixes, també en un de Geomag. Com saps, els jocs de Lego vénen dins caixes de cartró, amb un full d’instruccions i amb diferents peces amb les què pots construir una grua, un vaixell o un camió de bombers. Me’n record que jo, de petit, amb el meu germà, jugava al Tente.

Imagina’t que cada peça d’aquest Lego és una emoció. Les emocions bàsiques com la ràbia, l’alegria, la tristesa, el fàstic (l’oi, que deim a Mallorca), la sorpresa i la por són presents en totes les persones en igual mesura. Com les peces de Lego.

El full d’instruccions del Joc de Lego representaria els pensaments i les creences. Les creences són afirmacions, interpretacions que cada persona sosté sobre el món i allò que l’envolta. Les creences configuren el mapa mental de cada persona, segons les experiències i aprenentatges viscuts a la seva vida.

Idò bé. Resulta que els pensaments i creences fan que col·loquem les emocions d’una manera o altra, en funció de com nosaltres interpretem el món i de com ens han ensenyat de petits a gestionar-les. I és així com cream els sentiments, que serien les figures de Lego.

Per tant, els sentiments, i la seva connotació positiva o negativa, són el resultat de com els nostres pensaments i creences decideixen disposar cada tipus d’emoció, en diferent grau i intensitat, en el joc.

Com conformes tu, per exemple, el joc de Lego del sentiment de l’amor? Amb quin percentatge de peces d’alegria? I amb quin percentatge de peces d’odi? I de ràbia? I de sorpresa? I de gelosia? I de por? .

Quan venim al món, se’ns proporciona a tots un joc de Lego amb el fulls d’instruccions en blanc i intercanviables. I a mesura que anam creixent l’omplim amb el que aprenem a l’escola, amb la família i a la vida. Així com pensam i creim, sentim, i en funció d’aquestes emocions i sentiments, ens comportam d’una manera o altra, i això determinarà els nostres resultats.

I a tu? Què et van dir de petit sobre la feina? Quins sentiments et genera aquesta idea? Vas aprendre que per treballar t’has de sacrificar i que la vida és molt dura? I avui? Quina creença et domina sobre aquest concepte? I què creus sobre els emprenedors? Creus que la crisi s’ha ventilat totes les feines? Creus que ara no és el moment d’emprendre? Creus que als 40 o els 50 ja no hi ets a temps de canviar de feina o professió? Qui ho diu? El que penses, és un fet o només una opinió?

I què vas aprendre de petit sobre els diners (doblers, que deim a Mallorca)?  Creus que els que en tenen molts és només perquè són corruptes, gent de casa bona o gent amb molta sort? Creus realment que atrauràs els diners a la teva vida si les teves emocions en relació a ells són de fàstic? Com creus que et sentiràs a l’hora de posar un preu elevat i digne a la teva feina?

Si vols canviar de vida, revisa primer quines són les creences i emocions que t’impedeixen fer-ho.

Exercici facilet per prendre consciència!

Escriu en un paper en blanc una llista de 5 afirmacions i creences que et van inculcar quan eres petit sobre la feina. Llegeix-les amb tranquil·litat i respira.

Són realment certes?  Com t’han afectat a la vida?

Agafa aquest paper i embolica’l tot fent una esfera de paper.

Localitza la paperera més pròxima i….. fiiiiiiiiiiiiuuuu! Bàsquet!

Amb gratitud,

Pere