Com i perquè marcar-te objectius?
Vius amb objectius? O ets dels que et deixes dur per les circumstàncies de la vida?
Com a professional del Coaching insistesc molt als meus clients en la importància de marcar-se objectius.
Per què?
Perquè la teva vida actual és la conseqüència de les decisions que prengueres ahir. Sempre estàs decidint el teu futur. Per tant, el teu benestar de demà dependrà de la direcció a la què apuntis, les decisions que prenguis i les accions que emprenguis avui.
Tingues en compte que:
“Marcar-te objectius és la millor manera de crear i dissenyar el teu futur i liderar la teva vida”.
Diu el mestre i referent en Coaching i Teràpia Gestalt, Vicens Olivé, que viure sense objectius és també un objectiu. No pots no tenir-ne!
Ara bé. Les persones que viuen sense objectius són persones que, o bé estan molt treballades emocionalment i flueixen amb la vida, o bé són persones que no lideren la seva vida i viuen a remolc de les circumstàncies.
Aquestes darreres pateixen molt perquè tenen la sensació d’estar molt perdudes, que no viuen la vida que volen. T’hi sents identificat?
De vegades, tendim a caure en la trampa de pensar que viure amb objectius és un tema que no va amb nosaltres, que està reservat només a alguns il·luminats i vanitosos que persegueixen l’èxit, o a persones molt interessades en el món del desenvolupament personal, que ara està tant de moda.
En realitat, no és així. Viure amb objectius és una necessitat, és un tema de salut mental i emocional. Perquè per tenir salut necessites viure amb il·lusió, tenir projectes i assolir somnis. Necessites autorealitzar-te. I una bona manera de fer-ho és creixent, desafiant-te amb nous reptes, fomentant la teva creativitat i perseguint el teu propòsit a la vida.
Per favor, no oblidis que:
“L’auto-realització és una necessitat que tots, una vegada tenim les bàsiques cobertes, hem de mester satisfer”
Per això és important definir, amb concreció, cap on vas. I per fer-ho, és imprescindible definir objectius.
I passar a l’acció per dur-los a terme.
Perseguir objectius et mobilitza, et responsabilitza, et permet sortir d’un estat no desitjat, incòmode per avançar cap un estat de major benestar i expansió personal i professional.
Definir-los genera noves realitats en la teva ment i, després, només has de passar a l’acció per què es facin realitat.
Per favor, emmarca aquesta frase:
“Formular objectius és la teva particular declaració d’amor i d’intencions a la vida”
Marcar-te objectius és manifestar els teus somnis i desitjos més profunds, és donar llum a les teves necessitats.
Definir-los és imprescindible perquè el teu cervell necessita pensar en el demà, i que li indiquis, amb instruccions precises, el camí que vols emprendre.
Entesos. Però…Com fer-ho?
Perquè es compleixin i et generin benestar, has de tenir en compte que han de ser formulats en positiu.
Han de ser específics, assolibles, realistes, temporalitzats per fases i coherents amb els teus valors i la teva autenticitat.
Han de ser congruents amb el que teu cos, emocions i pensament et diuen.
I formulats des de l’amor, i no des del temor.
A més, els has de perseguir amb determinació i, al mateix temps, amb compassió per tu mateix/a. No passa res si no els has assolit quan volies. Allò que és important, realment, és el procés, mentre vius en l’aquí i ara.
I el que és més important. Fluiràs i gaudiràs amb els objectius aconseguits sempre que amb ells persegueixis créixer, ser millor persona, més autèntic/a i millor professional.
En canvi, et frustraràs si amb els objectius persegueixes satisfer la teva vanitat, el teu ego narcisista, compensar un dolor de la infància o una mancança interna. Això farà que mai et sentis a gust amb les fites aconseguides.
Et propòs un exercici molt senzill.
Respira. Relaxa’t. Des d’aquest estat de pau i connexió amb tu mateix/a, escriu en un paper els objectius que vulguis assolir en un any. Fites professionals, coses noves que vols aprendre, llocs on vols viatjar, projectes a assolir, llibres a llegir. El que vulguis. Posa-hi una data i estableix un pla d’acció per cada un. I agafa el tren, abans de que se t’escapi, que et porti a ser el responsable de la teva vida.
Jo t’hi acompany! Bon viatge!
PD: M’encantarà que els comparteixis amb mi.
Amb amor i gratitud,
Pere