Quin és el gran bloqueig de les persones en el segle XXI?
La resposta és que estam programats per un món que ja no existeix i vivim adormits, desconnectats de nosaltres mateixos, de la nostra totalitat.
Així és. De petits ens programaren perquè tot fos per sempre. La feina, la professió, la parella, la família, la vivenda havien de ser estables. Estudia, treballa, compra’t una vivenda, casa’t i seràs feliç – ens deien-. Tot era previsible.
Però això ara s’ha esfumat. La incertesa i el canvi constant ja són aquí.
El que passa ara és que:
El món canvia a un ritme frenètic i la incertesa, a la nostra ment programada, se li fa insuportable. No disposam d’eines per gestionar el ritme de vida d’avui.
Les persones som un tot format per emocions, cos, ment i consciència. I la majoria de nosaltres som analfabets emocionals.
Tenim el cos i les emocions oblidades. Concentram tota l’energia a la nostra ment, al cap. I a ella, la nostra part racional, delegam la resolució dels nostres problemes.
Per això pensam massa, enraonam massa. I l’excés de pensaments ens genera stress. Pensam en el passat i en el futur, i no som capaços de viure en el present, “l’aquí i ara”, què és on la vida passa.
I és que:
Les persones del segle XXI hem perdut la capacitat d’adonar-nos del que estam sentint i de quines són les nostres necessitats reals i vertaderes. Som zombis amb smartphones. Ens passam la vida fent esforços per tenir i aparentar. Ens aferram a les coses, persones i situacions, pensant que ens faran felices.
Hem oblidat qui som i perquè estam aquí i això afecta a la manera de relacionar-nos.
I per afegitó, vivim enganxats a les xarxes socials, que contaminen i intoxiquen el nostre estat d’ànim, generen necessitats que es troben més enllà del que les persones realment necessitam per estar còmodes i en pau.
Moltes vegades els meus clients vénen bloquejats a la meva consulta de Coaching cercant un conseller, algú que els doni una resposta material als seus problemes.
I se’n duen una sorpresa quan el que faig és acompanyar-los a connectar amb els seus valors, amb la seva essència, les seves emocions, les seves necessitats reals i els seus desitjos més profunds.
La meva feina és confrontar-los, ajudar-los a qüestionar-se les seves creences, els faig ser observadors d’ells mateixos, veure la vida des d’una altra perspectiva i els faig responsabilitzar-se de la seva vida.
I és des de l’essència d’on se’ls obrin les portes i les solucions. És des d’aquí que sorgeix el creixement i la salut.
I tu? T’hi sents identificat/da? Estàs bloquejat/da en alguna àrea de la teva vida? Sents que hi ha alguna àrea a la teva vida on encara has de despertar?
M’encantarà que ho comparteixis amb mi.
Amb amor i gratitud,
Pere
