Vaig tenir el plaer d’acompanyar l’amic i actor Toni Gomila en algunes sessions de Coaching. Pel que sembla, en va quedar prou content. Quan vaig arrancar el meu projecte, li vaig demanar que em fes una petita recomanació, que m’escrigués quatre línies on expliqués la seva experiència amb el Coaching, perquè jo la pogués incloure en el capítol de “Testimonis”. Ell, generós com és, em dedicà un post sencer, que he volgut compartir amb vosaltres. Moltíssimes gràcies, Toni, de tot cor.
L’article diu així:
“L’èxit és banal, el fracàs és ric i complex” és una màxima que m’havia acompanyat des del 1998 en el procés d’intentar fer-me un camí en el món del teatre. Sobreviure a la voràgine d’un èxit tan aclaparador com inesperat, l’any 2011, em deixà perdut, confós. La consciència de que tot el que vendria a continuació mai podria arribar a les fites assolides, la sensació de no poder donar passa sense errada, i l’autoexigència d’haver-me de superar a mi mateix, em trasbalsaren. Si abans era prudent ara era covard. Si abans volia descans ara volia aturar. Si abans era mediocre ara era dolent. Si abans era inconscient ara era Pessoa. Si abans volia públic que escoltés, ara no volia transmetre res més.
I sobretot, m’angoixava la gestió de la meva companyia teatral: era molt més complicada que al 2011 (decidir si contractar personal, si invertir o no, si produir nous espectacles, com gestionar el temps per a un augment exponencial de feina, gestionar compromisos i obligacions amb conciliació familiar a tots nivells, etc).
I enmig de tot aquest caos se’m presenta en Pere Berga, a qui coneixia del poble, dels ambients de la cultura popular i de la festa, referents gens vàlids com per dipositar-li cap confiança, ni tampoc explicar-li cap intimitat, o compartir cap dels meus neguits. Jo pensava que ell es dedicava al Marketing turístic i ell em deia que feia Coaching!
Havia consultat un Coach feia dos anys, i com que el coneixia i ell a mi també, deixàrem la consulta (no havia arribat a sessió pròpiament dita) en un: “no hi ha problema, saps cap on vas i trobaràs solució”. Però jo no la trobava. Tanmateix jo ja tenc gent amb qui compartir els dubtes, però en aquest cas aquestes persones formaven part del dubte. Necessitava distància i amb en Pere la vaig trobar.
S’agafà més seriosament que jo les sessions i em va sorprendre: ben aviat vaig entendre que sabia molt bé el que es feia. Ell em feia preguntes, treia a la llum tots els meus nusos i me’ls feia encarar. Jo li exposava els dubtes, problemes, fosques que em bloquejaven i m’impedien prendre decisions i seguir avançant. Tot eren pors. En Pere em feia prendre consciència de tot això i em posava al davant eines perquè jo prengués la millor decisió, en funció dels meus valors.
Després vengueren els deures i els resultats: definició del projecte, definició de les relacions humanes i laborals amb tot el personal, definir els rols, els límits i les funcions, per on tallar i per on cosir. Aquests són els resultats d’aquest primer any després del procés amb en Pere.
Crec que ara tenc el que volia i no sabia com configurar, en el meu interior, el camí per aconseguir-ho. Ara hi ha una altra realitat per encarar, la vida continua i estic segur que sabré com afrontar-la. I si no… sé que tenc en Pere. No és pagat!
Toni Gomila
